La història fantàstica

No massa lluny d’aquí, darrera de les primeres muntanyes que es divisen des de la costa, hi havia un poblet de gent encantadora que, al viure al costat del riu a les faldes de la muntanya, s’havia convertit en un lloc de pas per molts viatgers i curiosos.Allà hi vivia un home, un pèl solitari, amb el seu gos, el Tallot. Eren inseparables i a tot arreu on anava ell, el Tallot l’acompanyava.

El Tallot era un gos alegre i juganer. Els dos van passar històries i moment inoblidables. Tota aquesta història, però, no és sempre tan magnífica com us imagineu. La gent del poble maltractava constantment l’amo del Tallot, li feien burla i mofa, i el pobre home havia de viure constantment amb aquest pes de la resta de veïns i veïnes del poble. Anys i anys després d’aguantar tota mena de burles i insults, va decidir agafar les poques coses que li quedaven i va marxar al bosc, muntanyes amunt. Un bosc fosc, ombrívol, tenebrós i a on pràcticament no hi arribava ni un raig de Sol. Decidit, va empendre un viatge de no retorn, dient adéu per sempre al seu poble que l’havia vist crèixer.

Tot i estar acompanyat del Tallot, la vida al bosc era duríssima per aquest home. El menjar era cada cop més escàs, els hi faltava la llum del Sol, i també els hi creixia l’enyor del poble on sempre va viure i va haver de deixar per aquells veïns cruels. El Tallot va estar sempre al costat del seu amo, però amb el pas del temps aquest va caure malalt, i cada cop més i més dèbil, va acabar morint. El Tallot, en aquell moment es va quedar sol i després d’estar molts dies afamat, tot esperant que el seu amo es despertés, va haver de menjar-se’l per poder sobreviure.

Les nit anaven passant i cada cop eren més i més fredes. En aquell moment, el Tallot va començar a sentir com el seu amo despertava, però dins seu. L’ànima maltractada i menystinguda del seu amo va començar a apoderar-se del seu caràcter afable i dòcil, convertint-se poc a poc en una bèstia infernal. La transformació va ser llarga i dolorosa. De mica en mica li van anar creixent les extremitats, les urpes eren cada cop més grosses. Li va aparèixer una prominent cresta i la cua se li va tornar bífida i musculosa.

Ja convertit en el nou Tallot, aquesta nova bèstia encara viu al bosc, atemorint tots aquells que gosen entrar-hi. Un èsser monstruós, tenebrós i aterrador que està disposat a tot per tal de poder venjar tot allò que li van fer al seu amo.